Els títols tenen un paper important en el màrqueting, la recepció i fins i tot la comprensió d’una pel·lícula; sovint són la primera informació que es dóna a l’espectador. Com que un títol ha de ser atractiu, memorable, original i encapsulat alhora, pot ser difícil d’aconseguir un bon títol. Un títol eficaç pot transmetre un tema o un to abans que el públic comenci a veure una pel·lícula.
Tanmateix, de vegades un títol no mereix la pel·lícula que descriu: és completament ineficaç i confús per a un potencial espectador. Un títol terrible pot dissuadir l'espectador o destruir una campanya de màrqueting, fins i tot per a una pel·lícula elaborada de manera intel·ligent.
Per a aquesta llista, ens vam centrar en els títols de pel·lícules que tergiversaven les pel·lícules, que afectaven negativament la recepció de la pel·lícula d'alguna manera o, de manera més general, no tenien sentit. Tot i que sovint és difícil demostrar l’impacte exacte que va tenir un títol en la representació monetària d’una pel·lícula, es té en compte la reflexió sobre l’impacte negatiu d’un títol en la recepció popular i crítica.
Sense més preàmbuls, aquí teniu 12 grans pel·lícules amb títols terribles.
12 A Clockwork Orange (1971)
La pel·lícula A Clockwork Orange de Stanley Kubrick ha estat descrita com una obra mestra cinematogràfica. El seu títol, extret del llibre homònim d'Anthony Burgess, no apareix a la pel·lícula. Al llibre de Burgess, el títol es fa referència diverses vegades i va escriure sobre el seu significat en la seva introducció, així com en articles posteriors. El títol també apareix a la història com el nom del manuscrit en què l'escriptor està treballant just abans que Alex i la seva colla irrompin a la casa de l'escriptor. Àlex fins i tot llegeix un paràgraf en veu alta del manuscrit abans de destruir-lo.
En contrast amb el llibre, Kubrick omet deliberadament el nom del manuscrit i Alex (Malcolm McDowell) no el llegeix després d’haver irromput a la casa. Per tant, quan es va estrenar la pel·lícula, el títol no tenia cap context per als espectadors que no estaven familiaritzats amb les obres de Burgess. Al crític de cinema Stanley Kauffmann no li va agradar el fet que Kubrick deixés de fer cap menció al títol de la pel·lícula, però, en general, la controvertida recepció d’A Clockwork Orange es va centrar més en el contingut violent i sexual de la pel·lícula, en lloc del seu desconcertant títol.
11 Edge of Tomorrow / Live. Morir Repetiu. (2014)
Basat en la novel·la de Hiroshi Sakurazaka All You Need Is Kill, Edge of Tomorrow és una pel·lícula de ciència ficció intel·ligent i plena d’acció. La història se centra en el major William Cage (Tom Cruise), un soldat poc disposat que torna al principi del dia cada vegada que el maten en combat. Aquest Dia de la Marmota de la Guerra permet a Cage conèixer els esdeveniments futurs i adaptar la seva estratègia en conseqüència. Molts fans de la pel·lícula culpen el títol genèric de la mediocre representació de taquilla de la pel·lícula.
Quan Edge of Tomorrow es va llançar en DVD i Blu-ray, es va redissenyar el màrqueting per no ressaltar el títol a favor del lema de la pel·lícula: Live. Morir Repetiu. Tot i que el lema és una millor representació de la trama de la pel·lícula, aquest canvi de marca va provocar una certa confusió sobre el títol. Actualment, la pel·lícula apareix com a Edge of Tomorrow a Internet Movie Database i com a Live Die Repeat: Edge of Tomorrow on Rotten Tomatoes.
10 Good Will Hunting (1997)
El títol Good Will Hunting sembla completament separat de la pel·lícula, potser perquè originalment estava pensat per a una altra pel·lícula. Matt Damon i Ben Affleck ja havien escrit el seu guió per guanyar un Oscar, però no estaven d'acord sobre com s'hauria de nomenar el personatge principal i com s'hauria de dir la pel·lícula. El seu amic, Derrick Bridgeman, havia escrit un altre guió que havia anomenat Good Will Hunting, i Damon i Affleck li van comprar el títol per 10.000 dòlars. Afegint el títol al seu propi guió, van canviar el nom del personatge principal (interpretat per Damon) de Nate i va néixer Will Hunting.
Encara no està clar a què es refereix el títol: podria significar que el protagonista, Will Hunting, és bo o que els personatges busquen bona voluntat, o alguna combinació de "Goodwill" i "Will Hunting". Després de nou nominacions als Oscar i dos guanys als Oscar, no hi ha cap explicació oficial ni consens popular sobre el que significa el títol.
9 Inglourious Basterds (2009)
Inglourious Basterds és un títol de Quentin Tarantino amb orígens qüestionables. Tant el títol com la pel·lícula semblen inspirar-se en la pel·lícula de guerra italiana del 1978 Inglorious Bastards, que també narra la història d’un grup de soldats nord-americans a la Segona Guerra Mundial. Tarantino ha afirmat que el seu títol és "la forma d'escriure'l de Tarantino". Quan se li va preguntar al Festival de Cinema de Cannes per què va escriure malament les dues paraules, va respondre: "No ho explicaré mai".
Els fans de la pel·lícula no saben si la falta d’ortografia reflecteix l’escolarització dels autoproclamats "Basterds" a la pel·lícula, si és una tàctica per evitar la infracció dels drets d'autor o si Tarantino, els esborranys filtrats de la qual ha demostrat ser un un lletreig notablement dolent: simplement va escriure malament el títol i el va deixar així.
8 El llibre de la selva (1967)
El llibre de la selva és una clàssica pel·lícula d'animació de Disney basada en un llibre del mateix nom de Rudyard Kipling. La col·lecció de contes de Kipling també serveix d’inspiració per a dues properes pel·lícules, un projecte dirigit per Jon Favreau a Disney i un projecte de Warner Bros. dirigit per Andy Serkis.
Tanmateix, si bé El llibre de la selva és un nom agradable per a una col·lecció d'històries breus que tenen lloc a la jungla índia, anomenar una pel·lícula "un llibre" és estrany i clarament imprecís. A la pel·lícula no s’esmenta cap llibre, tret de la seqüència inicial del títol, que mostra breument un llibre titulat El llibre de la selva. El llibre s’obre i l’espectador s’endinsa en el món de la història. Però aquesta no és una característica única de la pel·lícula de The Jungle Book i s’utilitza en altres clàssics de Disney com la Bella Dorment, Blancaneus i Robin Hood. A més, la seqüència del títol de la pel·lícula assenyala que es basa en "Les històries de Mowgli" que es troba al llibre de Kipling, en lloc del volum sencer. Donat el canvi de mitjà, The Jungle Book és un títol alhora descriptiu i desconcertant.
7 La recerca de la felicitat (2006)
La recerca de la felicitat explica la història de Chris Gardner, un pobre venedor que perd la casa, el matrimoni i els diners després de fer una cara inversió. Gardner i el seu fill sobreviuen la manca de llar i la pobresa mentre Gardner treballa per aconseguir una feina com a corredor de valors. Will Smith, que va interpretar a Gardner, va ser nominat al seu segon Oscar pel paper.
Els cinèfils van quedar desconcertats per l’ortografia errònia de The Pursuit of Happyness, que va provocar debats sobre per què s’escrivia malament el títol. La "felicitat" mal escrita apareix a la pel·lícula, però irònicament és quan Gardner es queixa que la paraula està mal escrita en un mural al costat de la guarderia del seu fill. Segons els seus comentaris, sembla que Gardner persegueix la "felicitat" i que la "felicitat" no és un substitut acceptable.
6 Quantum of Solace (2008)
Després que Casino Royale presentés al públic James Bond de Daniel Craig, els fans esperaven amb impaciència la següent entrega. Però el títol de la seqüela, Quantum of Solace, va confondre tant la crítica com el públic i va rebre dures crítiques.
Quantum of Solace sona grandiós i esquiu, però no impacta ni s’amplia sobre la pel·lícula. Això no és d’estranyar, tenint en compte que el títol va ser extret d’una història curta d’Ian Fleming que altrament no tenia relació amb els esdeveniments de la pel·lícula.
Potser la venjança de Bond s’ha d’entendre com la recerca d’una quantitat de consol (aquesta venjança li permet trobar una petita quantitat de pau interior), però l’ús d’un títol vague i excessivament complicat no ajuda a evocar aquesta idea. Per si fos poc, els guionistes van anomenar l'organització criminal que Bond busca "Quantum", tot i que no proporcionen consol. Sembla ser un intent d’última hora per fer que el títol sembli més cohesionat, però en última instància crea més confusió.
5 Reservoir Dogs (1992)
El títol de l’aclamat debut com a director de Quentin Tarantino prové de la seva carnisseria verbal de la pel·lícula francesa Au Revoir Les Enfants mentre treballava en una botiga de vídeos. Un mecenes va escoltar la recomanació de Tarantino i va creure que havia dit: "Reservoir Dogs". Altres han especulat que el títol podria ser un homenatge parcial a Straw Dogs de Sam Peckinpah, una pel·lícula que Tarantino admira molt.
Tarantino va reflexionar sobre el títol i va dir: “És un terme que em vaig plantejar i és només un títol perfecte per a aquells nois. Són gossos d’embassament, sigui el que diable signifiqui
”El títol de la pel·lícula, que consisteix en dues paraules unides per formar una frase sense cap significat real, no es fa referència a cap lloc de la pel·lícula.
4 Star Wars: Episodi V - L'Imperi contraataca (1980)
Quan Star Wars: Episodi IV - Una nova esperança es va publicar per primera vegada el 1977, es va titular simplement Star Wars. No obstant això, el títol de la seva seqüela, que va aparèixer a les sales de cinema el 1980, va confondre i sorprendre al seu públic. A mesura que el títol es desplaçava cap amunt a la pantalla, a Star Wars li seguia l’esperat subtítol Episodi V - L’imperi contraataca. Presumptament, George Lucas intentava establir l'abast més ampli del seu projecte, però va optar per revelar l '"Episodi V" al teatre sense cap explicació anterior en les entrevistes que van conduir a la publicació de la pel·lícula. El títol va fer que alguns membres del públic pensessin que s’havien perdut tres pel·lícules en el període provisional de tres anys.
L’Imperi contraataca és considerat avui per molts el millor lliurament de la sèrie Star Wars, però quan es va llançar per primera vegada, el seu títol, ja conegut, era inesperat i inexplicable.
3 El jardiner constant (2005)
Malgrat el seu nom, The Constant Gardener no tracta d’un home amb un polze verd compulsiu. Prenent el títol d’una novel·la homònima, la pel·lícula narra la història de Justin Quayle (Ralph Fiennes), un diplomàtic britànic a Kenya que intenta implacablement resoldre l’assassinat de la seva dona activista (Rachel Weisz). Un thriller polític i un misteri, la pel·lícula no té res a veure amb la jardineria, que és només un hobby de Quayle.
El títol de la pel·lícula no és correcte perquè classifica la pel·lícula de la mateixa manera que els companys de Quayle el classifiquen. Creuen que a Quayle, un home tranquil i amable que li agrada jardinar, no farà res després que la seva dona sigui assassinada. En lloc d'això, Quayle viatja per tres continents per descobrir una conspiració governamental i la veritat darrere de la mort de la seva dona.
2 Cinderella Man (2005)
Cinderella Man és un biopic de James J. Braddock (interpretat per Russell Crowe), un boxador de pes pesat que va superar les probabilitats i es va convertir en el campió del món dels pesos pesats després de derrotar al vigent campió, Max Baer (Craig Bierko). El títol, el sobrenom real de Braddock al ring, deriva del seu conte de fades que passa dels draps a la riquesa.
Malgrat aquesta justificació, el títol s’adaptarà millor a una comèdia romàntica o a un reinici de Disney que es reverteixi en un gènere que un relat històric realista i violent d’un boxejador que lluita per mantenir la seva família durant la Gran Depressió. Com molts visitants del cinema desconeixien el sobrenom de James J. Braddock, estaven desconcertats amb la desconcertant desconnexió entre el nom i el contingut de la pel·lícula.
1 El blau és el color més càlid (2013)
El blau és el color més càlid és el títol d’estrena en anglès de la pel·lícula francesa La Vie d’Adele, guanyadora de la Palma d’Or (Chapitres 1 i 2). En lloc de traduir el senzill i informatiu títol francès: "La vida d'Adele, capítols 1 i 2", el títol en anglès està extret de la novel·la gràfica que va inspirar la pel·lícula, Le bleu est une couleur chaude, o "El blau és un color calent" ".
Després de tres hores de flirteig i lluites, inclosa una polèmica escena de sexe lèsbic entre Adèle (Adèle Exarchopoulos) i la seva amant de pèl blau Emma (Léa Seydoux), el públic no té cap indicació real del que significa el títol. Tot i que el color blau podria representar l’Emma, la seva relació amb l’Adele passa de fred a calor. La calor no és una de les especialitats de l’Emma. Mentre que el títol francès centra la història en Adele i, de manera lúdica, implica capítols posteriors de la seva vida, el títol en anglès deixa alguna cosa perdut en la traducció.
-
Hi ha infinitat de pel·lícules fantàstiques, però quines tenen títols igualment dolents? Feu-nos-ho saber als comentaris!