Les superproduccions publicades el 2018 van establir nous rècords per als papers principals amb dones i persones de color. Tot i que Black Panther i barreres romàntiques com Crazy Rich Asians i To All the Boys I've Loved Before són potser els exemples més notables, els èxits també formen part d’una tendència més gran.
Les qüestions de diversitat i la importància de la representació se situen entre les qüestions més debatudes tant per públic com per crítica. Els actors també han pesat. Karen Gillan, entre molts altres, ha parlat sobre la necessitat de més diversitat. Altres, com Scarlett Johansson, s’han enfrontat a crítiques per semblar articular que la diversitat no hauria de venir a costa de l’art. Tot i que va dir això, Johansson va reconèixer com Hollywood ha tendit a afavorir en gran mesura un determinat tipus quan pren decisions de càsting: actors blancs i rectes. Tenint en compte les tendències recents a les taquilles, i tenint en compte que el públic continua impulsant una major inclusió, sembla que la marea canvia lentament. Els detalls d’un nou estudi, que va examinar les pel·lícules més importants del 2018, aporten més esperança.
Segons Variety, un nombre rècord de pel·lícules dels principals estudis presentaven dones com a protagonistes o membres d'altres grups poc representats. La notícia arriba com a part d’un informe de l’Escola de Comunicació i Periodisme Annenberg de la USC. Esborrats fins a les xifres, 39 de les 100 pel·lícules amb més ingressos del 2018 tenien una dona com a protagonista o coprotagonista. Això va representar un augment des de 33 el 2017 i un augment substancial des del moment en què es van fer un seguiment de les xifres el 2007. Aleshores, només hi havia 20 pel·lícules. A més, 27 pel·lícules tenien un protagonisme o un codirector d’un grup ètnic o racial poc representat. El 2017, el nombre era de 21. Per aprofundir en els detalls, 11 pel·lícules presentaven una dona d’un grup racial o ètnic poc representat. Això es compara amb només quatre del 2017.
Les falses nocions sobre el fracàs de les pel·lícules compostes en gran part per persones de color és, en certs aspectes, trencadora. Però, d’altres maneres, hi ha un marge definitiu per millorar. A més de ser expiatori com una aposta arriscada per a les pel·lícules de superherois, tal com ha articulat recentment Kristen Stewart, la comunitat LGBTQ no es veia en les principals estrenes de pel·lícules. Només un 1,3 per cent dels personatges, a les primeres pel·lícules de 1º0, eren LGBTQ. Les estadístiques van ser pitjors per als personatges amb discapacitat. Amb un mínim de quatre anys, representaven menys del 2 per cent de tots els personatges.
En un món ideal, Johansson té tota la raó: en general, no hauria d’importar qui s’escull per a quin paper, perquè cada grup té oportunitats i cada cinèfil té l’opció de veure’s reflectits a la pantalla gran. Aquest nou informe mostra, però, que, fins i tot amb els progressos realitzats, encara no estem a prop d’un món ideal. La diversitat encara es culpa de manera rutinària de qualsevol fallida percebuda d’una pel·lícula, fins i tot quan no s’aplica. Les ridícules controvèrsies sobre el càsting també són habituals. Però, al final, Hollywood tendeix a escalfar-se a tot allò que aporta més diners i crea més buzz. Com demostren els majors èxits del 2018, atendre a un públic més ampli pot ser una estratègia immensament lucrativa.
Font: Varietat