The Drop és en última instància una peça d’humor sòlida, amb fortes actuacions que l’ajuden a elevar-la per sobre dels seus elements derivats de la història.
The Drop gira al voltant de Bob Saginowski (Tom Hardy), un bàrman de conversa suau que treballa al bar del seu cosí Marv (James Gandolfini), que és un dels molts bars de Brooklyn que serveixen de "punts de sortida" perquè els delinqüents locals encaixin els seus diners.. Una nit, mentre marxa de casa cap a la feina, Bob descobreix un gosset pit bull maltractat a una paperera i, amb l’ajut d’una dona que viu a prop, anomenada Nadia (Noomi Rapace), decideix cuidar el gos.
Poc temps després, el bar de Marv és robat i ell i Bob es deixen responsabilitzar pels veritables propietaris del bar, un grup de gàngsters txetxens, per recuperar els diners robats. Tanmateix, a més d'això, Bob ha de defugir l'atenció no desitjada d'un detectiu (John Ortiz), que utilitza el robatori com a excusa per començar a aprofundir tant en Bob com en el passat del seu barri, així com en l'interès del seu recentment adquirit. antic propietari del gos (i amenaçador) (Matthias Schoenaerts).
The Drop es basa en el conte "Animal Rescue" de l'autor / guionista Dennis Lehane (Mystic River, Gone Baby Gone), que també va convertir el seu material d'origen en un llargmetratge per a la versió cinematogràfica. Com a tal, la pel·lícula acaba cobrint un territori temàtic similar al que han tingut els projectes anteriors de Lehane (tocant qüestions relacionades amb la moral, les preocupacions religioses, etc.), tot i que hi ha prou diferències subtils en l'execució per distingir The Drop dels drames similars recents..
Els projectes de Lehane solen atreure la crema del cultiu en dirigir el talent i The Drop no és una excepció, amb el cineasta belga Michaël R. Roskam (el drama criminal Bullhead, nominat a l’Oscar en llengua estrangera) al capdavant. Aquí, Roskam ofereix un afer lent que afavoreix el desenvolupament de l’estat d’ànim i del personatge per sobre de l’acció, creant un drama que recorda tonalment l’atmosfera desafectada del cinema dels anys 70 (pensem en les pel·lícules dels directors Martin Scorsese i Sidney Lumet que es van estrenar durant aquella dècada). Com a tal, els cineastes que estiguin intrigats per The Drop haurien de tenir present: es tracta d’una pel·lícula policíaca que té molt més drama que thriller.
L’enfocament de Roskam utilitza un simbolisme visual més senzill que els florits estilístics, així com narracions tranquil·les sobre els desenvolupaments melodramàtics de la trama, permetent que els moments d’intensitat o violència sobtada tinguin un cop emocional més fort. Combinada amb el guió estretament construït de Lehane, que mai serpenteja ni inclou escenes que no són necessàries des del punt de vista de la construcció de personatges, la direcció de Roskam permet que la pel·lícula funcioni com un conte criminal eficaç amb un nucli moral decent. The Drop és en última instància una peça d’humor sòlida, amb fortes actuacions que l’ajuden a elevar-la per sobre dels seus elements derivats de la història.
Hardy ofereix una altra actuació excel·lent com Bob, oferint un retrat d'un home que sembla amable i solitari a la superfície, però que sovint us deixa la sensació que hi ha alguna cosa fosca i perillosa bullint a l'interior. És un protagonista psicològicament complex, segur, i l’ús que Roskam fa de simples indicacions visuals només millora encara més aquella inquietud sensació que Bob es podria convertir, a la volta d’un barret, en una cosa molt diferent d’un home amable que rescata cadells ferits.
Gandolfini, en el seu darrer paper cinematogràfic, és convincent com sempre interpretant a la cosina Marv a The Drop; al principi, el personatge sembla ser una altra variació de la famosa persona Sopranos del difunt actor, però, a mesura que es revela més sobre quin tipus de persona és realment Marv, Gandolfini continua afegint més vulnerabilitat i matisos a la seva interpretació. El mateix passa amb Matthias Schoenaerts (que també va treballar a Bullhead amb Roskam) com Eric Deeds, un home clarament inestable i perillós, tot i que, gràcies a la forma en què Schoenaerts interpreta el personatge, sovint és difícil clavar exactament de quin tipus de l'amenaça que presenta Eric (cosa que el fa més interessant de veure a la pel·lícula).
Rapace com Nadia és un altre vincle fort de la cadena d’actuacions que ofereix The Drop; la seva interpretació d'una persona amable i reflexiva, però que clarament té un passat problemàtic, és convincent i commovedora, tot i que el personatge no té gaire arc de la pel·lícula. John Ortiz (Silver Linings Playbook), com a detectiu Torres, també es manté bastant estàtic durant tot el temps de funcionament de la pel·lícula, però Ortiz fa un bon treball, interpretant l’arquetip de policia, tot i que atractiu, al carrer i, al final, el personatge serveix prou bé al seu propòsit en la narrativa general.
The Drop, en general, és una altra bona addició a la creixent col·lecció de pel·lícules de drames policíacs que es va originar amb la literatura de Dennis Lehane. Les seves mancances més importants són, en poques paraules, que no obre un nou terreny en termes del gènere i que pot ser una mica massa contemplatiu i orientat als personatges per a diversos cinèfils (és a dir, només el trobaran avorrit). Tanmateix, si un drama per a adults de gravació lenta, ben actuat i amb molt d’ànim sona com la vostra tassa de te, és possible que vulgueu fer-li un cop d’ull.
REMOLC
The Drop ja està jugant als cinemes nord-americans. Té una durada de 106 minuts i té una puntuació R per a una violència forta i un llenguatge generalitzat.
La nostra valoració:
3,5 de 5 (Molt bé)